Avui ha caigut un bon xàfeg a Bareclona. Desde bon dematí que els núvols grisos ho anunciàven, però vés per on ha caigut just quan hem anat a buscar el peix. I com era d'esperar jo no duia paraigües. He quedat molla com un àneg, però ha estat divertit...em sembla que és la primera vegada que la princesa de Segrev veu ploure i sap què la pluja té nom i que no és que caigui aigua, no! És que POU ( com diu la Berta ).
Després hem anat a casa, ens hem canviat i hem jugat. M'encanten les estones en les que estem soletes jugant i mirant el Pocoyo o els cantajuegos ( que no valen res, però a ella li encanten ).
Ara dorm i m'encanta quan dorm. M'agrada perquè la veig tranquila, feliç, en pau...m'agrada perquè fins fa ben poc, cap d'aquestes marevelloses paraules es podia asociar al son de la Berta. La pobre ho ha passat molt malament amb el tema del dormir i de rebot jo també ho he passat de pena. Per això ara em dona tanta pau veure-la al llitet, molta més que si res d'això hagués passat. Quan la Berta dorm una part de mi descansa també, deixo de ser mami una estoneta i puc dedicar-me a ser jo un ratet. I encara que no fagi coses massa interessants, faig el que em ve de gust a mi: miro series, revistes, llegeixo, em poso a l'ordinador i faig un blog.
Escric aquest blog, amb il.lusió i amb ganes. No sé on anirem a parar amb tot això, però tinc ganes d'anar-ho engegant i d'anar-vos descobrint coses...em pregunto quin temps farà avui a Segrev. Haurà plogut? M'encanta l'olor dels camps de Segrev quan plou.No us havia dit que Segrev té camps?? Doncs en té. Té camps i un reg. I algunes casetes molt boniques. I una esglèsia i... 'és quan dormo que hi veig clar' Foix
No hay comentarios:
Publicar un comentario